En aquest apartat, es recullen i s’analitzen algunes de les creences i mites alimentaris més comuns relacionats amb l’alimentació durant el tractament del càncer, explicant si es troben fonamentats o si, per contra, no tenen cap base científica ferma que els sostingui.
Cercar informació sobre els aspectes alimentaris que podrien modificar-se per a combatre la malaltia, és una pràctica comuna després del diagnòstic del càncer. Productes, coccions, utensilis, dietes… que podrien ser perjudicials o que podrien tenir un efecte màgic o miraculós en l’organisme. Tota aquesta informació de pàgines web, llibres, revistes i fins i tot de consells d’amics o familiars que han escoltat o llegit sobre el tema, pot generar sobreinformació i amb ella, sensació d’angoixa, al no saber què és realment cert i què no. En alguns casos, s’acaba per eliminar de l’alimentació aliments imprescindibles per fer front a la malaltia o, al contrari, per afegir, herbes o suplements que poden ser perjudicials o que simplement, incrementen el cost de l’alimentació sense cap evidencia real de la seva eficàcia.
Per a l’elaboració d’aquest apartat, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica d’estudis científics publicats els darrers anys i s’han considerat les declaracions dels organismes oficials de seguretat alimentaria existents, estatals i internacionals, com l’ACSA (Agencia Catalana de Seguretat Alimentària); la FDA (Agència d’Aliments i Medicaments d’Estats Units), i l’OMS (Organització Mundial de la Salut). També s’han seguit les recomanacions de diferents instituts, societats i associacions especialitzades en la investigació i la difusió d’informació relativa a la prevenció i el tractament del càncer.
No cal eliminar la carn vermella de l’alimentació durant el tractament oncològic. Així i tot, consumir-ne és totalment opcional.
És un aliment molt mitificat. La seva mala fama recau en el fet que un elevat consum de carn vermella es relaciona amb un augment del risc de desenvolupar algun tipus de càncer, especialment el colorectal. Aquesta informació s’ha anat modificant fins a arribar a la falsa conclusió que el consum de carn vermella és perjudicial per a persones que pateixen la malaltia.
Durant el tractament i la recuperació posterior, consumir carn vermella no és perjudicial, ja que el consum de proteïna és bàsic per reparar i regenerar teixits. La recomanació de consum de carn és de tres o quatre racions a la setmana (100-125 g/ració), de les quals dues poden ser de carn vermella; i cal prioritzar les parts més magres, retirar el greix visible i limitar-ne la ingesta quan sigui processada.
El grup de treball de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va concloure que hi ha una associació entre un alt consum de carn vermella i processada i el desenvolupament de càncer colorectal, i classifica les carns processades com a carcinogen i la carn vermella com a probable carcinogen. Així i tot, no hi ha cap consens que relacioni un consum moderat amb el risc de desenvolupament de càncer o d’interacció durant el tractament. La carn, i entre aquesta la vermella, és una excel·lent font de proteïnes d’alta qualitat, zinc, ferro, vitamines del grup B i vitamina K.
La recomanació dels experts és seguir una alimentació saludable i equilibrada que inclogui el consum diari de làctis. Només s’han d’eliminar els productes làctis de l’alimentació si l’oncòleg referent o el dietista-nutricionista del centre tractant ho indica.
L’efecte perjudicial que el consum de productes lactis té sobre les persones en tractament de càncer és un altre dels mites més comuns. L’origen pot ser la falsa relació entre el càncer de mama i el tipus de greix que contenen els derivats de la llet. Al greix d’aquest tipus de productes, majoritàriament saturat, se li ha atorgat sempre una mala reputació.
Durant el tractament del càncer, la recomanació dels experts és seguir una alimentació saludable i equilibrada que inclogui el consum diari de lactis (dues o tres racions al dia), pels nutrients que aporten (proteïnes, vitamines i minerals). Cada persona pot consultar al seu especialista quina és la versió més adequada per a les seves necessitats(làctics sencers, semidesnatats o desnatats). En el cas d’intolerància a la lactosa, pot provar-se la tolerància als làctics fermentats com iogurt i formatge o utilitzar làctics sense lactosa. Les begudes vegetals de soia, civada, arròs o ametlla no són nutricionalment equivalents.
L’evidència científica actual indica que el consum adequat de productes lactis com la llet, el iogurt o els formatges no està associat a un risc més alt de desenvolupar càncer ni tampoc que tingui un efecte negatiu sobre els tractaments. En estudis recents, s’ha observat que alguns components de la llet, com el calci, la vitamina D i la lactoferrina, podrien tenir un efecte anticancerigen i disminuir el risc de certs tipus de càncer, com el de mama o còlon, tot i que calen més estudis per confirmar-ho.
Menjar sucre o aliments que continguin diferents tipus de sucres de manera moderada, especialment procedent de les fruites, les hortalisses i els cereals, i dins d’una alimentació equilibrada, no té efectes perjudicials per a la salut.
Algunes fonts han tret de context els resultats d’estudis en què es revela l’efecte que provoca el sucre en el creixement de les cèl·lules tumorals. Això ha provocat l’eliminació total de tots els sucres i els seus derivats de la dieta de molts pacients en tractament oncològic per por d’alimentar el càncer.
El sucre és un nutrient essencial i pertany al grup dels hidrats de carboni, que poden ser simples o complexos. Dins dels simples, hi ha el sucre refinat o de taula, la brioixeria o les begudes ensucrades, que són els que hem d’evitar. Tanmateix, els sucres simples de la fruita o els complexos procedents de cereals, la pasta o el pa són aliments recomanats durant el tractament del càncer perquè ens donen energia i ens ajuden en el bon funcionament de l’organisme. Els hidrats de carboni formen part d’una dieta equilibrada i ajuden a mantenir un estat nutricional adequat durant el tractament oncològic. Igual que en la dieta mediterrània, entre el 50-60% de l’energia diària ha de procedir d’aquesta font d’aliments.
Durant els últims anys, nombrosos autors han estudiat l’efecte de la glucosa en la replicació de les cèl·lules tumorals i alguns han avaluat el paper de la restricció calòrica en la biologia cel·lular i molecular del tumor tant in vitro com in vivo en animals. Aquest tipus de restriccions pot tenir conseqüències no desitjades en els pacients sotmesos a tractament oncològic, com ara desnutrició, pèrdua de massa muscular i deficiències nutricionals importants, que poden posar en joc l’eficàcia del tractament oncològic. Per tot això, l’evidència actual en humans desestima la restricció d’hidrats de carboni en la dieta durant el tractament i anima a seguir una dieta equilibrada amb suficient aportació d’energia i proteïnes.
El consum moderat de xocolata no té cap efecte perjudicial sobre la salut de les persones en tractament de càncer. Dins d’una alimentació equilibrada, es pot incloure el consum de xocolata, preferiblement negra o alta en cacau (mínim 70%), sempre en quantitats moderades.
L’origen del mite, i que porta algunes persones a eliminar totalment la xocolata de l’alimentació, es podria trobar en el fet que la majoria dels aliments elaborats a base de xocolata són relativament elevats en sucres i/o greixos, i, per tant, en calories. Un consum elevat d’aquests productes pot contribuir al sobrepès i l’obesitat, factors que poden augmentar el risc d’algunes malalties, entre les quals, el càncer.
Podem incloure el consum de xocolata dins d’una alimentació saludable i equilibrada. L’evidència científica justifica el consum moderat de xocolata negra (>70% de cacau), dues o tres vegades per setmana sense excedir els 50 g a la setmana.
No hi ha evidència científica que relacioni un consum moderat de xocolata amb un augment del risc de patir càncer o d’interacció amb el tractament oncològic. Durant els últims anys, s’ha estudiat el possible efecte beneficiós que tindria en la salut el consum de xocolata negra (>70% de cacau), pel seu elevat contingut en polifenols (d’alt poder antioxidant) i altres compostos bioactius, i s’han observat beneficis en el sistema cardiovascular i nerviós.
Actualment no hi ha cap evidència que indiqui que els edulcorants artificials disponibles al mercat estiguin associats al risc de desenvolupar càncer o que tinguin un efecte negatiu en els pacients que ja estan en tractament.
Durant les últimes dècades diverses afirmacions associen el consum d’edulcorants amb diferents efectes adversos sobre la salut, entre els quals la possible relació amb el càncer. Alguns mitjans de comunicació han fet difusió d’informes anecdòtics o publicacions científiques que poden generar incertesa en relació amb la seguretat dels edulcorants.
Les persones en tractament oncològic poden consumir edulcorants o aliments que en continguin amb tranquil·litat, sempre dins d’una alimentació equilibrada i en quantitats moderades.
Els edulcorants artificials o baixos en calories (acesulfam K, aspartam, sacarina...) són ingredients entre 150 i 600 vegades més dolços que el sucre; aquests serveixen per endolcir els aliments, especialment en dietes de control de pes o en el cas de persones amb diabetis. No hi ha evidència que els edulcorants estiguin associats al desenvolupament del càncer. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) en revisa la seguretat periòdicament, i el número E indica que el producte ha estat aprovat i és segur per al consum humà.
En cap cas. L’aigua de l’aixeta, sempre que estigui especificada com a aigua potable, es pot destinar a consum humà, tant per cuinar com per beure.
Algunes fonts d’informació suggereixen que consumir aigua de l’aixeta durant el tractament no és adequat, ja que alguns dels seus components (fluor, clor) poden ser nocius. L’origen d’aquesta creença pot sorgir d’alguns estudis publicats als anys noranta sobre l’increment de càncer d’ossos en rates a les quals se’ls havia subministrar aigua fluorada. A més, hi ha la creença popular que l’aigua de l’aixeta no és bona per beure perquè se’n desconeix l’origen, com es transporta o els materials de què estan fetes les canonades.
Beure és imprescindible, especialment per a les persones que reben tractament oncològic. Cal mantenir les cèl·lules del cos ben hidratades perquè suportin millor els tractaments. Es recomana assegurar la ingesta d’uns dos litres d’aigua (uns vuit gots) diàriament. Si es consumeix aigua de l’aixeta de manera habitual, es pot continuar fent de manera segura durant el tractament oncològic.
No hi ha evidència científica que estableixi una relació entre el consum d’aigua fluorada i l’aparició de càncer o d’un efecte perjudicial en el tractament. La fluoració de l’aigua és una mesura de salut pública per a la prevenció de les càries dentals, però que a Espanya no es fa en l’aigua corrent. El clor s’afegeix a l’aigua amb la finalitat de desinfectar-la d’agents microbians que sí que podrien ser perjudicials per a la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reuneix grups de científics que avaluen els criteris sanitaris per garantir la seguretat de l’aigua de consum públic.
Sí. El peix (tant blau com blanc) i el marisc són imprescindibles en una dieta equilibrada i variada. Són una font excel·lent de proteïnes, minerals, vitamines del grup B (B6 i B12) i vitamines A, D i E, i la millor font alimentària d’àcids grassos omega-3.
L’origen del mite sorgeix del contingut en mercuri del peix blau i els riscos que ingerir-ne comporta per a la salut. Algunes fonts defensen l’efecte negatiu que té consumir-ne durant el tractament del càncer i, per tant, promouen l’exclusió total de peix blau de l’alimentació.
El peix és un aliment indispensable i ha de ser present de manera habitual en l’alimentació de les persones en tractament de càncer pels seus múltiples beneficis. Es recomana un consum de peix d’entre tres i quatre vegades a la setmana, i entre aquestes, que una o dues racions siguin de peix blau (sardina, verat, seitó, anxoves, salmó...).
Actualment, trobem evidència que assenyala un efecte beneficiós dels àcids grassos omega-3 presents en el peix blau durant el tractament i en la prevenció d’alguns tipus de tumors. El mercuri és un element que es pot bioacumular en algunes espècies depredadores de vida llarga com la tonyina, l’emperador, el peix espasa, el mero o el tauró. Tant l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) aconsellen consumir aquestes espècies ocasionalment i recomanen evitar-les en dones embarassades, en lactància i nens d’1 a 30 mesos. El peix blau de dimensions petites (sardina, anxova, verat…) i el peix blanc no acumulen metilmercuri i, per tant, es poden menjar de manera habitual dins d’una alimentació equilibrada.
Els envasos per emmagatzemar i conservar aliments aprovats per la Unió Europea, dels quals es faci un ús correcte, són segurs durant el tractament d’un càncer.
Algunes fonts relacionen l’ús d’envasos de plàstic (pel fet de contenir bisfenol A o BPA) amb un augment del risc de patir algun tipus de càncer, com el de mama o el de pròstata. Aquestes fonts segurament es troben condicionades pel fet que petites quantitats de BPA puguin migrar als aliments i per la seva similitud amb l’activitat estrogènica.
Tota la població en general, tant per sostenibilitat com per salut planetària, hauria de reduir l’ús de plàstics d’un sol ús i per tant limitar el consum d’aliments i begudes amb embolcalls de plàstic. Tanmateix, alguns instituts de recerca del càncer recomanen limitar l’ús de productes amb BPA per part de les persones amb càncer de mama o altres d’hormonodependents. Aquesta recomanació no contraindica l’ús d’envasos de plàstic d’ús alimentari, sempre que s’utilitzin correctament; no s’han de reutilitzar els d’un sol ús ni introduir al microones si no està especificat que són aptes per a això. Es recomana prioritzar els envasos de vidre tant per emmagatzemar i conservar el menjar, com per escalfar al microones.
Des del 1930 se sap que el BPA pot imitar l’estrogen, de manera que els efectes que té en la fertilitat, la reproducció i el sistema endocrí han estat objecte de nombrosos estudis científics, i els seus resultats s’analitzen amb freqüència. En l’última avaluació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el 2015, els experts van concloure que no implica cap risc per a la salut dels consumidors, ja que l’exposició al BPA a través de la dieta s’estimava per sota del nivell de seguretat establert. Però el 2021 l’EFSA ha aprovat la proposta de la Comisió Tècnica sobre la reevaluació del risc per la salut pública relacionat amb la presència de BPA en els aliments, des d’on es proposa reduir de manera considerable la ingesta tolerable en comparació amb l’evaluació prèvia del 2015, basant-se en l’evaluació deles estudis publicats entre 2013 i 2018, especialment els que indiquen efectes adversons del BPA en el sistema inmuntari. Els resultats d’aquesta reevaluació, per tant noves recomanacions, s’esperen durant el 2022.
No. El tefló i la resta de materials disponibles al mercat aptes per cuinar són segurs i totalment aptes per a les persones durant el tractament oncològic.
Algunes fonts apunten a l’efecte nociu sobre la salut dels recobriments antiadherents dels estris de cuina, més coneguts com tefló, de manera que recomanen l’ús exclusiu de paelles i cassoles de porcellana. És possible que l’origen del mite es basi en els gasos que es desprenen d’una paella antiadherent si se sobreescalfa a altes temperatures (350-650 °C), i que podrien resultar tòxics si s’inhalessin. Aquestes temperatures no s’assoleixen mai a les cuines domèstiques.
No està justificat utilitzar exclusivament estris de porcellana com a únic material segur per cuinar durant el tractament del càncer; es poden utilitzar amb seguretat qualsevol dels materials disponibles al mercat. Es recomana, per a tota la població i no només a persones amb càncer, que els instruments que estiguin en contacte amb el menjar siguin de qualitat, aptes per cuinar i que estiguin en bon estat, sense ratllades o altres desperfectes.
No hi ha evidència científica confirmada que els materials disponibles per cuinar (silicona, plàstics, ceràmica, esmalt, vidre, acer inoxidable, ferro, coure antiadherent i alumini) tinguin efectes nocius per a la salut, puguin provocar càncer o interfereixin en el tractament, sempre que s’utilitzin seguint les recomanacions del fabricant. En relació amb el tefló, l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) concreta que no hi ha evidència per classificar el tetrafluoretilè com a carcinogen, de manera que utilitzar materials que en contenen no suposa cap risc per a la salut. Podria suposar un risc si se sobreescalfessin els utensilis per sobre dels 350 °C, temperatura a què no s’arriba a les cuines domèstiques i que cremaria els aliments, que no es podrien consumir.
L’ús del forn microones no representa cap risc per a la salut. Les autoritats sanitàries n’avalen la seguretat des de fa anys i es pot fer servir diàriament tant per escalfar com per cuinar els aliments amb total tranquil·litat.
Hi ha molts mites al voltant del microones i els seus efectes sobre la salut, especialment pel que fa a l’ús i l’aparició de càncer. L’origen dels mites és conseqüència de la interpretació errònia dels efectes que tenen sobre les persones les radiacions que emeten aquests electrodomèstics per escalfar o coure el menjar.
Sempre cal fer servir recipients aptes per a microones i no superar els temps de cocció recomanats per no sobreescalfar els aliments. Podem fer-lo servir tant per escalfar com per cuinar, i representa un mètode de cocció que té avantatges davant el sistema tradicional: minimitza els temps, és net i conserva els nutrients dels aliments en una proporció una mica més alta que altres procediments culinaris.
La cocció al microones no modifica la composició química dels aliments i tampoc emet una radiació ionitzant. L’electrodomèstic genera ones que interaccionen amb les molècules polars de l’aliment (principalment l’aigua) que produeixen moviment, i són els xocs amb molècules contigües els que generen la calor que els cuina. La seguretat de les ones microones està avalada tant per l’Organització Mundial de la Salut com per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), i la seva presumpta relació amb el càncer ja va ser desmentida el 2004 per l’Associació Espanyola contra el Càncer.
Alguns compostos que contenen els aliments cuinats a la brasa podrien resultar cancerígens, però no hi ha cap evidència que relacioni aquest efecte amb un consum ocasional.
Hi ha molta controvèrsia i discussió sobre la idoneïtat de consumir aliments cuinats a la brasa, la barbacoa o la graella per la seva relació amb l’augment del risc de desenvolupar càncer. Algunes fonts indiquen que cal eliminar totalment de la dieta qualsevol aliment cuinat amb aquestes tècniques.
Actualment no hi ha cap indicació concreta sobre quina seria la freqüència de consum d’aquests aliments durant el tractament oncològic. Així doncs, la recomanació és la mateixa que per a la resta de la població: ús ocasional d’aquest tipus de tècniques de cocció, deixar prou distància entre la brasa i l’aliment per evitar que es cremi i retirar-ne sempre les parts més negres abans de menjar.
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HCA) i les amines heterocícliques (AH) són compostos que es troben en aliments (peix i carn) cuinats amb aquestes tècniques o en alguns fumats. En alguns estudis s’ha observat que poden provocar canvis en l’ADN i esdevenir agents cancerígens: alguns HCA s’han classificat com a cancerígens probables en humans per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC). A més, l’exposició a nivells alts d’AH pot causar càncer en animals (tot i que no és gaire clara la relació en humans). Així i tot, no hi ha prou evidència que relacioni un consum ocasional d’aquests aliments amb un efecte perjudicial quan s’està en tractament per un càncer.
No cal. Comprar aliments ecològics és una opció personal i no cap recomanació mèdica. A causa de l’extens marc regulador, tant els aliments ecològics com els convencionals es poden consumir de manera fiable.
Moltes fonts d’informació, no fonamentada, recomanen una alimentació “natural” o exclusivament ecològica a les persones que tenen càncer, per evitar així els residus de plaguicides o antibiòtics que poden contenir alguns aliments convencionals.
Consumir aliments produïts de manera més sostenible és beneficiós per a la salut del planeta, sobretot si són de proximitat. Es recomana, sigui quina sigui la tria: comprar en establiments de confiança i qualitat, consumir productes de proximitat i temporada, i netejar molt bé les fruites i verdures abans de consumir-les. Comprar aliments ecològics serà doncs una elecció personal i no una recomanació. Destacar a més, que no tots els aliments ecològics seran bons, ja que també n’hi ha que contenen elevades proporcions de greixos saturats, sucres, entre d’altres.
Tot i que alguns estudis indiquen que hi ha més concentració d’alguns components interessants per a la salut en productes ecològics, l’afirmació que aquests són nutricionalment o biològicament millors no és compatible amb l’actual evidència científica, que, fins avui, no ha demostrat que siguin més segurs o nutritius que els convencionals. En relació amb els efectes que té menjar aliments ecològics o convencionals sobre la prevenció o tractament del càncer, alguns estudis relacionen el consum d’aliments ecològics amb un risc més baix de desenvolupar un càncer, però es necessiten més estudis per poder establir una relació directa i un consens o recomanació concreta.
L’all i altres espècies de la mateixa família (ceba, porro, cibulet) contenen algunes substàncies que podrien tenir un cert efecte beneficiós sobre el càncer, segons proves al laboratori, però no se n’ha pogut confirmar l’efecte en humans.
L’all s’ha fet servir des de l’antiguitat per tractar diverses afeccions gràcies a les propietats antisèptiques, fungicides, bactericides, depuratives, diürètiques i de millora en la circulació. Les propietats beneficioses d’aquest aliment són tantes que s’ha arribat a parlar de propietats anticancerígenes després de treure de context resultats d’estudis observacionals o del laboratori, que no aporten informació precisa i de confiança per dilucidar si el consum d’all pot tenir efectes beneficiosos durant el tractament.
L’all és un ingredient comú de la nostra cultura culinària, de consum habitual i totalment recomanat dins d’una alimentació equilibrada. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum d’all fresc per a adults de 2-5 grams/dia (1 o 2 grans d’all) per les seves propietats beneficioses sobre el sistema vascular. Un consum en excés podria causar efectes secundaris, com ara mal alè, pudor corporal, cremor d’estómac, nàusees o vòmits. De la mateixa manera, s’ha d’evitar consumir-ne quantitats elevades o en extractes abans i després de qualsevol cirurgia, ja que podria augmentar el risc de sagnat. Així doncs, el seu consum és opcional, i sempre utilitzat com a un ingredient més a la cuina.
Diverses proves fetes al laboratori han observat que l’all i altres verdures de la mateixa família contenen alicina i polifenols, com la quercetina, que podrien protegir la cèl·lula de les substàncies desencadenants del càncer, reduir la proliferació cel·lular o induir la mort cel·lular de les cèl·lules canceroses. Tot i que aquestes observacions mostren que el consum d’all pot reduir el risc de desenvolupar un càncer, de moment no hi ha prou evidència científica per recomanar l’all com un aliment que ajudi a tractar el càncer, ja que no hi ha estudis clínics en humans que ho confirmin.
El consum de fruites vermelles és totalment segur. El fet que se n’hagin demostrat alguns efectes sobre la salut no implica que puguin curar el càncer si es consumeixen de manera habitual o excessiva.
La recomanació de consumir fruites vermelles, tant per prevenir com per curar el càncer, es troba àmpliament estesa i és un dels consells més recurrents quan es parla d’alimentació i prevenció o tractament del càncer.
Incloure fruites vermelles en quantitats normals en l’alimentació és totalment segur. La recomanació de menjar fruita durant el tractament indica la importància d’assegurar un consum diari de tres peces o racions de fruita fresca com més variades millor (entre les quals s’inclouen les fruites vermelles), ja que cada fruita té propietats diferents i beneficioses per a la salut. La millor manera d’aprofitar les propietats de la fruita és consumir-ne de proximitat i temporada.
Les fruites vermelles o del bosc (gerds, nabius, mores, groselles, maduixes, etc.) són fruites petites, riques en polifenols, amb un gran poder antioxidant. Tot i que actualment la recerca ofereix resultats prometedors, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) indica que no hi ha prou evidència que demostri l’efectivitat d’aquests compostos en el tractament i la prevenció del càncer. Entre les funcions que se’ls atribueixen hi ha la capacitat de bloquejar selectivament les proteïnes presencials que desenvolupen el càncer, la capacitat d’interferir en la formació de nous vasos sanguinis prop dels tumors i en la seva progressió, la capacitat antioxidant (captació de radicals lliures responsables de l’envelliment prematur) i la capacitat per desenvolupar mecanismes que indueixen l’apoptosi de cèl·lules tumorals. L’evidència indica que menjar fruites vermelles té un efecte beneficiós, però aquestes investigacions fins ara només han donat resultats dins l’àmbit del laboratori.
Per poder verificar que el consum de te verd, pel seu alt poder antioxidant, té capacitat de disminuir el risc de desenvolupar càncer o exercir un efecte curatiu, encara cal fer més estudis en humans.
En els darrers anys s’ha parlat i escrit molt sobre els efectes beneficiosos del te verd sobre la salut, entre els quals es destaca que consumir-ne habitualment pot prevenir el càncer i ajuda a guarir-lo.
Beure te verd és una bona opció per incrementar el consum de líquids i fomentar un bon estat d’hidratació, imprescindible en una persona en tractament oncològic. A més, aportarà antioxidants amb efectes beneficiosos per a la salut. Un consum elevat de te verd (més de dues tasses al dia) podria suposar interaccions amb alguns fàrmacs utilitzats en el tractament, per això cal fer la consulta a l’oncòleg responsable. S’ha de tenir en compte també que conté teïna, de propietats estimulants, i per això no se’n recomana el consum abans d’anar a dormir o si es té insomni.
El te verd conté una alta proporció de polifenols, com l’epigallocatechin-3-gallate (EGCG), responsable principal dels seus efectes positius. Estudis científics de laboratori i en animals han demostrat que és un potent antioxidant amb capacitat in vitro per disminuir el risc de desenvolupar determinats tipus de càncer, inhibir les cèl·lules tumorals i induir-ne l’apoptosi, i disminuir l’angiogènesi. No obstant això, cal comprovar aquests efectes en estudis clínics en humans. Atès que al mercat en trobem de diferents tipus i cada persona el prepara de manera diferent, la seva funcionalitat es veu condicionada per diferents factors i cal molta informació per establir unes recomanacions concretes.
Els efectes del consum de llavors de lli sobre el tractament o la prevenció del càncer no estan demostrats.
Algunes persones en tractament inclouen en l’alimentació les llavors de lli arran d’haver sentit o llegit sobre els seus possibles beneficis. Hi ha molta informació en xarxes i diverses fonts que afirmen que menjar llavors de lli pot prevenir i curar el càncer, principalment el de pròstata, de pulmó, de còlon, de recte o de mama.
Tot i que els possibles efectes sobre el càncer no estan demostrats, el consum moderat (d’una a tres cullerades al dia) té beneficis sobre el sistema vascular. Integrar-les en una alimentació equilibrada és segur i totalment opcional, però no una recomanació mèdica. En el cas de consumir-ne es poden moldre per facilitar l’absorció dels àcids grassos o deixar-les senceres en cas de restrenyiment. En cas de voler ingerir-ne més quantitat, cal consultar-ho amb l’oncòleg referent, ja que un consum excessiu pot suposar interaccions amb medicaments. Cal reportar-ne també l’ús en cas de càncer de mama hormonodependent, per la seva capacitat estrogènica.
La recerca científica suggereix que les llavors de lli poden reduir el risc de càncer a través dels lignans (uns compostos polifenòlics amb capacitat fitoestrogènica), de l’àcid linolènic o dels àcids grassos omega-3 que contenen. Estudis fets en animals conclouen que els lignans actuen com a antioxidants i que les llavors de lli redueixen la formació, el creixement o la propagació d’alguns tipus de càncer. Els estudis en humans són molt limitats i de moment no hi ha prou evidència científica per recomanar les llavors de lli com a protectores o com a teràpia durant el tractament.
Actualment no hi ha prou evidència científica que confirmi que el consum de cúrcuma durant el tractament tingui efectes beneficiosos sobre la malaltia, ja que falten assajos clínics i estudis dosi-efecte.
En els darrers anys s’ha descrit la curcumina de la cúrcuma com un dels components amb més possibles efectes beneficiosos per prevenir i tractar el càncer. Això ha fet augmentar el nombre de fonts que en recomanen el consum durant el tractament.
Fer servir la cúrcuma dins d’una alimentació equilibrada és totalment segur. L’ús tradicional per elaborar plats, com el d’altres espècies, no comportaria cap efecte perjudicial. En cas de consumir-ne a dosis altes, cal fer la consulta a l’oncòleg referent, ja que pot interferir amb alguns fàrmacs utilitzats en el tractament amb quimioteràpia.
La cúrcuma és una espècia que conté en els rizomes la curcumina, a la qual s’atorguen potencials efectes anticancerígens. En diversos estudis fets al laboratori i en animals s’ha demostrat que presenta activitat antitumoral i d’apoptosi en un ampli espectre de cèl·lules, que té capacitat antioxidant (que prevé l’angiogènesi, inhibint cèl·lules canceroses i retardant el creixement i la propagació del càncer) i que té efecte antinflamatori en les cèl·lules canceroses. Els assajos clínics en humans sobre els efectes de la curcumina es troben en les primeres fases, i encara cal esperar per saber si s’introduirà en el tractament del càncer.
No es recomana seguir dietes alternatives i tampoc consumir suplements alimentaris sense que hagin estat prescrits per l’oncòleg o el dietista-nutricionista de referència.
La creença de l’efecte beneficiós dels suplements antioxidants gaudeix d’una gran popularitat en el tractament del càncer. El consum de suplements i les dietes alternatives és una pràctica molt estesa entre persones afectades de càncer, que habitualment es fa sense la prescripció de l’oncòleg responsable, per la qual cosa poden ser perillosos, ineficaços o contraproduents per al tractament oncològic que s’està duent a terme.
Un estat nutricional adequat és bàsic per fer front a la malaltia i els seus tractaments. Per això cal consultar sempre l’equip mèdic d’oncologia abans de seguir qualsevol dieta o incorporar un suplement que no hagi estat prescrit per aquest equip o centre hospitalari.
Se n’han provat pocs beneficis en assajos clínics i l’evidència és insuficient per avaluar l’equilibri entre els beneficis i els perills de l’ús de suplements en oncologia. Al mercat hi ha molts suplements de composició i qualitat molt variables, molts són inofensius i segurs, però d’altres poden causar efectes secundaris greus i nocius, ja que poden interactuar amb els tractaments. L’evidència sobre dietes alternatives, com els resultats d’un estudi publicat a la revista Anticancer Research, indica que no només no contribueixen a millorar el pronòstic del càncer, sinó que poden comprometre l’estat nutricional dels pacients. Algunes es relacionen amb la pèrdua de pes, de gana, restrenyiment o dèficits vitamínics, entre d’altres.
No. No hi ha estudis científics que hagin relacionat els aliments transgènics amb processos oncològics.
Hi ha la falsa creença que els aliments modificats genèticament o transgènics es troben relacionats amb processos tumorals. Es creu que quan es modifiquen els gens dels aliments es modifiquen també els de les persones que en consumeixen, i d’aquesta manera apareixen mutacions i es generen possibles tumors.
La recomanació de seguir una alimentació saludable i equilibrada basada en el patró de la dieta mediterrània es pot fer incloent aliments d’aquest tipus, ja que la Unió Europea garanteix que el consum és segur. A més, la normativa obliga a etiquetar qualsevol aliment modificat genèticament i també els ingredients amb organismes modificats genèticament (OMG) o produïts a partir d’aquests. Així, incloure’ls o no en l’alimentació serà una opció i elecció personals.
Els aliments modificats genèticament són els que inclouen material genètic que s’ha modificat fent servir tècniques modernes d’enginyeria genètica per conferir-los una propietat determinada, per exemple millorar-ne les característiques nutricionals, millorar les deficiències nutricionals de la població, potenciar-ne el creixement o fer-lo més eficient, oferir resistència dels cultius a malalties o plagues, entre d’altres. La Unió Europea en garanteix el consum abans de la comercialització, comprovant que no provoquen al·lèrgies, no transfereixen material genètic ni són resistents a antibiòtics i que no es donen canvis significatius des del punt de vista nutricional. Fins avui, no existeixen estudis científics fiables ni evidència contrastada que en relacionin el consum amb l’aparició de tumors o interferències durant el tractament.
El consum moderat de cafè durant el tractament del càncer és segur, tot i que la ingesta podrà ser recomanada o no en funció de la simptomatologia o els efectes secundaris que vagin apareixent. Per això s’aconsella consultar sempre l’equip mèdic de referència.
D’una banda, anys enrere, alguns estudis científics van relacionar la ingesta de cafè amb l’augment del risc de desenvolupar càncer i especialment, càncer de pàncrees. El torrat del cafè, a més, genera acrilamida, una substància química molt controvertida. D’altra banda, alguns estudis més actuals afirmen que el consum de cafè podria estar associat a una disminució de la incidència d’alguns tipus de càncer i altres efectes beneficiosos per a la salut. Aquests dos fets han generat interrogants i dubtes entre les persones en tractament d’un càncer.
L’evidència no és suficient per recomanar l’exclusió o la ingesta de cafè durant el tractament, per la qual cosa el consum és opcional. La recomanació actual indica que un consum moderat de cafè pot formar part d’una alimentació equilibrada. L’EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentària) aconsella no superar la ingesta de 400 mg de cafeïna al dia (dosi que, repartida al llarg del dia, no té efectes perjudicials). Cal considerar que el contingut de cafeïna dependrà del tipus de cafè o la dilució, entre d’altres, i que, de mitjana, una tassa de cafè exprés conté 80 mg de cafeïna. Per això no s’haurien de prendre més de quatre cafès al dia. Una ingesta elevada de cafeïna pot interferir en els patrons del son, suposar problemes digestius o desajustaments en la tensió arterial.
Estudis recents i més ben dissenyats que els inicials no han trobat cap relació entre el cafè i l’aparició de càncer, fins i tot en vinculen el consum i els antioxidants a diferents beneficis per a la salut i una disminució del risc de desenvolupar alguns tipus de càncer, així que ha quedat eliminat de la llista de possibles carcinògens de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cap estudi ha aconseguit tampoc catalogar convincentment l’acrilamida del cafè com un factor de risc. Atès que la majoria dels resultats trobats es basen en estudis observacionals, calen més investigacions per entendre més bé la relació dosi-efecte entre prendre cafè i els seus beneficis. Els resultats d’una avaluació del 2018 de Nutrimedia, projecte de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF) en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamericà (CCIb), mostren que els resultats de la recerca disponible tenen un grau de certesa molt baix i que, per tant, és incert o dubtós afirmar que el cafè és beneficiós per a la salut. Aquests estudis indiquen que consumir tres o quatre tasses diàries de cafè, en comparació amb no prendre’n gens, produeix un efecte mínim en la reducció del risc de mort i de malaltia cardiovascular; així mateix, mostren que un elevat consum de cafè, en comparació amb un baix consum, té un efecte mínim en la reducció del risc de desenvolupar un càncer.
Actualment no hi ha cap evidència que relacioni una ingesta de qualsevol dels additius aprovats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, dins de la quantitat diària admissible, amb un risc més alt de desenvolupar càncer o interferir en el tractament.
Avui dia encara continuen apareixent notícies que relacionen els additius alimentaris amb multitud d’efectes adversos per a la salut, com ara al·lèrgies, disbiosi intestinal, augment del risc de desenvolupar càncer o interaccions amb els tractaments oncològics, cosa que genera una certa incertesa sobre la seva seguretat i fa que moltes persones els evitin.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) revisa la seguretat dels additius alimentaris amb una avaluació molt exhaustiva i periòdica, i l’última avaluació va ser l’any 2020. La lletra E indica que ha estat aprovat i és segur per al consum humà. Per això, els aliments que contenen additius alimentaris poden formar part d’una alimentació sana i equilibrada. Malgrat això, una alimentació saludable és la que es basa en aliments frescos, de proximitat i temporada, i poc o gens processats i sobretot limitada en aliments ultraprocessats, per la qual cosa la ingesta d’additius hauria de ser molt baixa.
Els additius alimentaris són substàncies afegides intencionadament als aliments per crear funcions tecnològiques: donar-los color, millorar-ne la textura, endolcir-los, ajudar a conservar-los, entre d’altres. N’hi ha diferents tipus i sempre han de figurar en la llista d’ingredients indicant la funció que tenen en l’aliment. L’evidència científica dels efectes negatius dels diferents additius alimentaris és àmplia, però freqüentment poc contrastada o rigorosa. Per això l’EFSA sotmet els additius alimentaris a una avaluació molt exhaustiva, en la qual s’estableix una ingesta diària admissible per a cadascun (estimació de la quantitat de substància que una persona pot ingerir diàriament durant tota la vida sense que arribi a representar un risc apreciable per a la salut).