Dificultat per deglutir
Dificultat per a la deglució de líquids

Es caracteritza per l’aparició de tos o picor a la gola, amb sensació d’ennuegament posterior a la ingesta d’aigua o altres líquids. A vegades, es produeixen, a més, canvis en la veu després de la deglució. Es recomana modificar i adaptar la viscositat/textura dels líquids, fins i tot l’aigua, per evitar que aquests líquids vagin al pulmó i provoquin infeccions pulmonars que puguin ser perilloses.

QUÈ ET RECOMANEM?

Actualment es poden indicar tres tipus de viscositats diferents segons el grau de disfàgia a líquids: nèctar, mel o púding. L’oncòleg de referència haurà d’indicar quina és la viscositat recomanada a la que caldrà adaptar cada cas.

Classificació de la viscositat per a la disfàgia a líquids
Viscositat Exemples de begudes i aliments
Nèctar Textura similar al suc de préssec.
Es pot beure amb canyeta o amb got.
Quan es decanta, forma un filament fi.
Suc de tomàquet, suc de préssec, cremes de verdures comercials, gaspatxo, iogurts líquids per beure.
Mel Textura similar a la mel.
No es pot beure amb canyeta, però sí amb un got.
Quan es decanta, forma gotes grosses sense forma.
Iogurt batut, natilles.
Púding Textura de flam o púding.
Es menja únicament amb cullera.
Quan es decanta, cau com una massa amb forma.
Flam, quallada, mató.

Cal seguir sempre les instruccions de l’espessidor en tots els líquids que s’ingereixin, ja que hi ha diferents tipus d’espessidors comercials:

Aspectes que cal tenir en compte per espessir begudes amb espessidors comercials
  • La dosificació indicada a l’envàs correspon a la quantitat necessària per aconseguir la viscositat necessària amb aigua. Si espessim una altra beguda, la dosificació per a la mateixa viscositat pot variar.
  • És important respectar el temps que necessita l’espessidor per fer la seva funció. Aquest temps pot variar també en funció del líquid i de la temperatura, per la qual cosa es recomana espessir la beguda a la temperatura de consum, respectant el temps d’acció, però sempre consumir-la en el període indicat. Així, evitarem modificacions de la viscositat a causa d’un canvi de temperatura.
  • Sempre que es vulgui afegir algun ingredient a la beguda que es vol dissoldre o bé barrejar diferents begudes, caldrà fer-ho abans d’afegir-hi l’espessidor. Mai s’ha d’espessir una beguda i afegir-hi posteriorment un altre ingredient.
Sucs
  • La viscositat original d’un suc no és sempre líquida totalment, per la qual cosa podem necessitar menys dosificació que la que indica l’envàs per aconseguir la viscositat necessària.
  • En funció de la fruita o fruites amb què fem el suc, pot ser necessari colar-lo abans d’espessir-lo.
Llet i begudes làcties
  • Aconseguir que l’espessidor quedi totalment dissolt pot ser difícil. Per norma general, la llet i les begudes làcties que continguin llet necessitaran un temps d’acció més llarg.
  • L’espessidor sol dissoldre’s més bé si la beguda és calenta.
Begudes vegetals
  • La dissolució de l’espessidor en les begudes vegetals sol ser més fàcil que en les begudes làcties, tot i que també pot ser necessari un temps més llarg d’acció.
Begudes amb gas
  • Eliminar el gas de qualsevol beguda que en contingui ajudarà a incorporar-hi millor l’espessidor.
Altres begudes
  • En el cas de begudes com el te, el cafè sol o altres infusions, pot ser que es requereixi més quantitat d’espessidor del que s’indica per aconseguir la viscositat requerida.
  • En cas de tenir un suplement nutricional prescrit des del centre de referència, caldrà adaptar-ne la viscositat considerant aquestes recomanacions.

Prendre la medicació amb aliments, begudes o aigües gelificades que també tinguin la viscositat indicada.

Assegut o com més incorporat millor, sempre evitant la hiperextensió del cap.

Menjar lentament i amb prou temps entre cada cullerada.

Són les compostes per part líquida i sòlida: sopa amb pasta, arròs amb llet, iogurt amb musli, llet amb magdalenes, i aliments com la mandarina, la taronja o les fruites amb molt suc. Totes dues textures a la boca impedeixen controlar la deglució dels líquids.

Com la pinya, les carxofes, els espàrrecs i les carns fibroses, o els que s’esmicolin fàcilment quan es mastega, com ara galetes, xips, bastonets de pa torrat o fruita seca. Cal evitar també els llegums en què la pela es desprèn fàcilment.

Quan entren en contacte amb la calor de la boca i la saliva es tornen líquids. Per a aquest tipus de preparacions es pot fer servir agar-agar o aigües gelificades especials, de venda a les farmàcies.

Es pot optar per espessir begudes comunes seguint les pautes anteriors o bé, en alguna ocasió, preparar begudes amb gustos diferents o no tan típiques. Per fer-ho s’elaboren de la manera estàndard, es colen per evitar fibres o llavors i s’espesseixen fins que s’aconsegueix la viscositat requerida.

Llimonada rosa casolana
Ingredients (per a dues racions)

  • 100 g de maduixes
  • 50 g de nabius
  • 70 g de suc de llimona refrigerada (aproximadament dues llimones)
  • Unes fulles de menta fresca
  • 200 ml d’aigua molt freda
  • 1 c/p d’edulcorant (sucre, mel, xarop…), opcional i segons la preferència

Elaboració

  • Afegiu en un got triturador o al recipient de la batedora de mà elèctrica les maduixes i els nabius (han d’estar ben freds i, per tant, han d’haver estat un parell d’hores a la nevera), nets i sense fulles; el suc de llimona; les fulles de menta; l’aigua, i el sucre o edulcorant.
  • Tritureu-ne el conjunt.
  • Passeu l’elaboració per un colador fi per eliminar-ne qualsevol partícula.
  • Separeu la beguda en dos gots.
  • Afegiu l’espessidor comercial per a cada ració (de 200 ml i per separat, si voleu espessir totes dues racions), seguint les indicacions del producte i la dosificació per aconseguir-ne la viscositat necessària.*
  • Valideu-ne la viscositat abans de consumir-la. Serviu-la freda.

* Cal tenir en compte que quan elaboreu begudes que inclouen ingredients no líquids, la viscositat resultant pot correspondre a una viscositat nèctar o mel, així que haureu d’adaptar la dosificació indicada en el producte.

Procurar no menjar sol.