En cas de dolor intens, és possible que no es puguin fer servir dentifricis o raspalls de dents. Cal procurar glopejar infusions de camamilla, farigola o bicarbonat al llarg del dia.

Es recomana beure prop de dos litres diaris d’aigua, infusions, sucs de fruites no àcides, brous, gelatines, polos… Si resulta dolorós, cal fer-ne petits glops al llarg del dia i utilitzar una canyeta per dirigir els líquids a les zones menys adolorides.

Triar elaboracions i aliments en petits volums i amb un alt valor nutritiu. Cal intentar mantenir la ingesta i recordar la importància d’assegurar una alimentació completa.

Cal evitar:

• Begudes alcohòliques, cafè, begudes amb gas i altres refrescos àcids o irritants (begudes de cola).
• Aliments àcids (tomàquet, pebrot cru, kiwi, llimona, taronja, maduixa, mandarina, mango, pinya, vinagre, aliments envinagrats…).
• Aliments molt condimentats, picants o salats.
• Aliments secs o de consistència forta (pa amb crosta, pa torrat, biscotes, bastonets, fruita seca, galetes seques, xips, formatges secs o molt curats i coccions tipus arrebossat o gratinat).
• Aliments pastosos (com el puré de patata, les croquetes, el plàtan, la xocolata…).
• Aliments fibrosos, com algunes carns a la planxa o espàrrecs de marge.

La calor pot irritar més la mucosa.

En cas de dolor intens, cal prioritzar els purés i els aliments triturats per aconseguir-ne una textura apta que asseguri una ingesta suficient. Si es comença per aliments sòlids és possible que la boca quedi tan adolorida que després no es puguin menjar ni els triturats. Triturar no ha de ser equivalent sempre a puré, sinó que pot ser una textura adequada, tot i que sòlida, sempre que sigui molt tova, com els flams, els púdings, els pastissos de peix, els triturats texturitzats amb agar-agar…

Menjar triturat no vol dir deixar de menjar el que a un li agrada, únicament caldrà adaptar-ne la textura. Gairebé totes les elaboracions i plats d’una alimentació estàndard es poden adaptar a una textura triturada i, per tant, no cal preparar sempre elaboracions específiques per a la persona que ha de menjar triturat. Així doncs, els plats típics i més comuns de la nostra alimentació es poden adaptar sense gaire dificultat, i així es permet que tota la família continuï menjant el mateix.

Les proteïnes són imprescindibles en tot el procés del tractament, per això els purés han d’incloure carn, peix, ous o proteïna d’origen vegetal, com la soia, tant en el dinar com en el sopar. Cal intentar elaborar un únic plat que contingui tots els grups d’aliments.

Es recomana fer un triturat únic d’uns 300 ml (bol mitjà) com a màxim. També es poden elaborar dos triturats petits, repartint-ne la quantitat i simulant un primer i un segon plat. Quan es menja triturat pot haver-hi més dificultat per acabar-se el plat, ja que la textura i el color poden avorrir, per la qual cosa és important barrejar diferents textures o consistències i colors.

La seva aportació de vitamines i compostos bioactius són imprescindibles durant el tractament. Cal consumir sopes o purés freds de vegetals, tipus gaspatxo o salmorejo, preparar amanides i triturar-les, i també preparar purés de fruita amb una fruita o més.