Pèrdua de la gana

La pèrdua de la gana, també anomenada anorèxia, és un dels símptomes més habituals durant el tractament oncològic. Pot aparèixer en qualsevol moment del tractament o de la malaltia. És important fer-hi una atenció especial si es prolonga en el temps, perquè pot condicionar l’estat nutricional del pacient.

QUÈ ET RECOMANEM?

Aprofitar el moment del dia amb més gana per incloure els aliments més energètics i nutritius.

Encara que no es tingui gana és rellevant pensar en la necessitat de menjar. No és tan important la quantitat que es menja en un sol àpat, sinó el que s’aconsegueix acumular al final del dia, i per això és important plantejar petits objectius que es puguin complir al llarg del dia.

Assegurar sempre la presència de verdures (crues o cuites), farinacis (tubercles, cereals, llegums) i aliments proteics (carn, peix i ous o altres aliments rics en proteïnes com els llegums). Una manera d’assegurar-ho és seguint el patró del mètode del plat.

Són les que en molt poc volum inclouen una gran quantitat d’energia i nutrients.

  • Es poden tenir preparades croquetes de pollastre o bacallà; empanades (de carn, tonyina, ou, formatge, etc.), que es poden tenir congelades i fregir-les o escalfar-les al moment; patés nutritius per untar unes torrades o sandvitxos; cremes i sopes energètiques, que es poden conservar a la nevera i menjar-se directament (fredes o calentes), i finalment preparacions dolces, com a postres o per menjar entre hores, com flams, púdings o iogurts tipus grec i iogurts rics en proteïnes.
  • També es poden enriquir els plats per augmentar-ne la densitat nutricional amb aliments d’elevat contingut energètic i/o proteic:
    • Sopes i purés: enriquits amb formatge ratllat, llet en pols, ou dur, daus de pernil salat, pollastre o peix.
    • Amanides, pastes, arrossos, verdures i altres plats: enriquits amb formatges, maionesa, tonyina, clares d’ou, fruita fresca, daus de pernil salat…
    • Llet: llet en pols, cacau, mel.
    • Iogurt: enriquits amb fruita fresca, fruita en almívar, fruita seca, mel, cereals d’esmorzar, melmelada.

Accessibles per anar picant; si es deixen en el camp visual, pot ser que es consumeixin amb més freqüència: raïm, plàtan, mandarines, cireres, maduixes, un bol de crispetes o una bossa de bastonets (blancs, integrals o amb llavors), unes galetes, fruita seca (nous, avellanes, ametlles, pinyons, festucs, anacards…) o fruita dessecada (orellanes, prunes, panses, plàtan, coco).

És recomanable beure sempre fora dels àpats i beure líquids més nutritius, com ara sucs de fruita o liquats de fruita i verdura.

Servir el menjar en plats grossos farà tenir la sensació que hi ha menys quantitat de menjar, i això pot facilitar-ne la ingesta. Cuidar la presentació amb varietat de colors, textures i olors també ajudarà a millorar-ne l’acceptació.

Procurar que el menjar no desprengui olors ni gustos forts.

Tenir preparats alguns plats per evitar cuinar cada dia.

Pot ajudar a estimular la gana.

Per evitar gustos no desitjats que es puguin relacionar posteriorment amb determinats aliments.