|
El càncer de cap i coll engloba tots els tumors que afecten la zona de la cara i el coll. Hi ha diferents tipus de càncers de cap i coll, que, en funció del lloc exacte on se situïn i del tractament que s’administri, tindran diferents efectes secundaris. La recomanació principal durant el tractament és menjar, acció imprescindible per mantenir l’energia i tolerar més bé la medicació. En general, menjar suficient no sol ser un problema, però durant el tractament del càncer de cap i coll pot arribar a ser un repte. |
 |
Les persones afectades, a causa de la localització del tumor o el tractament rebut, poden veure compromesa l’alimentació per problemes en la masticació o la deglució. Això pot comportar complicacions per ingerir aliments. El càncer de cap i coll és un dels tumors que presenta més prevalença de desnutrició. En cas que hi hagi impossibilitat per menjar o una important pèrdua de pes, cal sol·licitar suport nutricional a l’oncòleg referent.
A banda de seguir les Recomanacions generals sobre l’alimentació durant el tractament del càncer, en el càncer de cap i coll cal reforçar i considerar:
- Repartir l’alimentació en diferents ingestes al dia. A causa de la dificultat per menjar o beure, es recomana incrementar el nombre d’àpats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó) per intentar cobrir les necessitats nutricionals al llarg de tot el dia.
- Adaptar la textura dels aliments. Durant el tractament de tumors de cap i coll sol ser freqüent l’aparició de molèsties, dolor i dificultat a l’hora de beure i menjar (dolor i/o dificultat en deglutir i nafres a la boca i/o gola). Amb la finalitat d’evitar la disminució de la ingesta, modificar la textura dels aliments o la viscositat dels líquids pot alleujar les molèsties i el dolor i facilitar la masticació i la deglució. La textura s’haurà d’adaptar segons les necessitats de cada situació: podrà ser suficient amb simples consideracions i modificacions o podrà ser necessari triturar completament totes les elaboracions o fins i tot evitar dobles textures. Per això, sempre caldrà valorar quina adaptació és la més adequada, seguint les indicacions de l’oncòleg i el nutricionista referent.
- Verificar si hi ha alguna interacció aliment-medicament. S’han descrit possibles interaccions amb plantes i herbes, com l’hipèric i l’àloe, i aliments com l’aranja i el suc d’aquesta, i les begudes alcohòliques. Aquestes interaccions podrien tenir lloc segons el tractament prescrit, per la qual cosa caldrà consultar sempre a l’oncòleg cada cas concret.
- Adaptar l’alimentació als possibles efectes secundaris o símptomes derivats del tractament a partir de les següents recomanacions dieteticoculinàries per a cadascun.
