Pèrdua de la gana

La pèrdua de la gana, també anomenada anorèxia, és un dels símptomes més habituals durant el tractament oncològic. Pot aparèixer en qualsevol moment del tractament o de la malaltia. És important fer-hi atenció especial si es prolonga en el temps, perquè pot condicionar l’estat nutricional del pacient.

QUÈ ET RECOMANEM?

Aprofitar el moment del dia amb més gana per incloure els aliments més energètics i nutritius.

Assegurar sempre en el dinar i el sopar la presència de verdures (crues o cuites), farinacis (tubercles, cereals, llegums) i aliments proteics (carn, peix i ous o altres aliments rics en proteïnes, com la soia), tal com s’indica en el mètode del plat, tot i que sigui en petites quantiats, podent utilitzar un plat de postres com a base.

Són les que en molt poc volum inclouen una gran quantitat d’energia i nutrients.

  • Es poden tenir preparades croquetes de pollastre o bacallà; empanades (de carn, tonyina, ou, formatge, etc.), que es poden tenir congelades i fregir-les o escalfar-les al moment; patés nutritius per untar unes torrades o sandvitxos; cremes i sopes energètiques, que es poden conservar a la nevera i menjar-se directament (fredes o calentes), i finalment preparacions dolces, com a postres o per menjar entre hores, com flams, púdings o iogurts tipus grec.
  • També es poden enriquir els plats per augmentar-ne la densitat nutricional amb aliments d’elevat
    contingut energètic i/o proteic:

        Sopes i purés: enriquits amb formatge ratllat, llet en pols, ou dur, daus de pernil salat, pollastre o peix.
        Amanides, pastes, arrossos, verdures i altres plats: enriquits amb formatges, maionesa, tonyina, clares d’ou, fruita fresca, daus de pernil salat…
        Llet: llet en pols, cacau, mel.
        Iogurt: enriquits amb fruita fresca, fruita en almívar, fruita seca, mel, cereals d’esmorzar, melmelada.
  • Preparar batuts complerts amb fruita fresca, làctics o begudes vegetals, fruita seca, fruita
    dessecada, galetes…

Accessibles per anar picant; si es deixen en el camp visual, pot ser que es consumeixin amb més freqüència: raïm, plàtan, mandarines, cireres, maduixes, un bol de crispetes o una bossa de bastonets (blancs, integrals o amb llavors), unes galetes, fruita seca (nous, avellanes, ametlles, pinyons, festucs, anacards…) o fruita dessecada (orellanes, prunes, panses, plàtan, coco). També, tenir a la nevera iogurts tipus grec o rics en proteïnes.

Encara que no es tingui gana és rellevant pensar en la necessitat de menjar. No és tan important la quantitat que es menja en un sol àpat, sinó el que s’aconsegueix acumular al final del dia, i per això és important plantejar petits objectius que es puguin complir al llarg del dia.

És recomanable beure sempre fora dels àpats i beure líquids més nutritius, com ara sucs de fruita natural o liquats de fruita i verdura.

Servir el menjar en plats grossos farà tenir la sensació que hi ha menys quantitat de menjar, i això pot facilitar-ne la ingesta. Cuidar la presentació amb varietat de colors, textures i olors també ajudarà a millorar-ne l’acceptació.

Procurar que el menjar no desprengui olors ni gustos forts.

Tenir preparats alguns plats per evitar cuinar cada dia.

Pot ajudar a estimular la gana.

Per evitar gustos no desitjats que es puguin relacionar posteriorment amb determinats aliments.