S’anomena ileostomia quan l’obertura es fa a l’intestí prim. En les ileostomies s’elimina femta pràcticament durant tot el dia i aquesta sol ser líquida (amb un color més groguenc) o pastosa, ja que no ha pogut recórrer tot l’intestí gros adequadament (on s’absorbeix l’aigua i s’endureix la femta). A més, aquesta femta, com que conté enzims digestius, són irritants quan contacten amb la pell al voltant de l’estoma.
La quantitat normal de femta expulsada (també anomenada dèbit) es troba entre els 500 i 1.000 ml al dia, la qual cosa correspon a una o dues bosses d’ostomia plenes fins a la meitat aproximadament (en funció del tipus de bossa utilitzada).
Quan la quantitat de femta expulsada es troba dins d’aquests límits, es considera una ileostomia normofuncionant i es recomana seguir una dieta baixa en fibra, amb control en aliments que estimulin el moviment intestinal; utilitzar coccions suaus i amb poc greix, i assegurar una aportació hídrica adequada.
Quan la quantitat de femta expulsada és superior a 1,5 l al dia (3-4 bosses al dia) es considera ileostomia d’alt dèbit i es recomana seguir una dieta molt baixa en fibra i en aliments que estimulin el moviment intestinal, utilitzar coccions suaus i amb poc greix i assegurar una aportació hídrica adequada.
En un ambient relaxat, amb la boca tancada i mastegant molt bé amb la finalitat d’evitar la formació excessiva de gasos i la sortida de trossos grossos d’aliment per l’ostomia (mastegar poc n’augmenta el risc d’obstrucció).
Fer dejú o saltar-se àpats augmenta l’eliminació de femta líquida i de gasos.
Poden interferir en la bona adaptació de la placa de la bossa.
Ser portador d’una ileostomia suposa un risc més alt de deshidratació, ja que diàriament es perd per l’ostomia una quantitat de líquids i minerals que, en condicions normals, es reabsorbirien al còlon. Per a unes pèrdues superiors a 1,5 l/dia, cal seguir les recomanacions en cas de diarrea i assegurar una hidratació adequada: beure aigua, begudes isotòniques (amb poc contingut en sucre) o sèrum oral, sucs de fruita colats, liquats o infusions de manera freqüent, però a glops petits i preferentment fora dels àpats, amb la finalitat de no generar confusió en la textura de la femta després de menjar. Es recomana limitar les begudes estimulants del peristaltisme (cafè, suc sense colar) i s’aconsellen les begudes rehidratants. Les gelatines també poden ser una opció per hidratarse.
Begudes recomanades en cas de pèrdues elevades per la ileostomia | ||
|
Després de la cirurgia s’aconsella provar la tolerància a la lactosa de manera gradual. Es recomana començar amb una dieta baixa en lactosa, a base de llet i formatge fresc sense lactosa i derivats fermentats, com el iogurt o el formatge curat (de per si mateix baixos en lactosa). Si es toleren bé i no augmenten les pèrdues per l’ostomia, es podran anar incorporant els lactis amb lactosa de manera gradual, començant pels formatges i iogurts, i finalment la llet, en petites quantitats.
En el cas d’ileostomia d’alt dèbit (més d’1,5 l/dia o 3-4 bosses), cal seguir una dieta molt baixa en fibra, amb aliments que no estimulin el moviment intestinal, utilitzant coccions suaus i amb poc greix.
Exemple de menú per planificar l’alimentació en cas d’ileostomia d’alt dèbit | ||||||||||||||||
|
En el cas d’ileostomia normofuncionant (menys d’1,5 l de femta o 1-2 bosses al dia) cal seguir una dieta baixa en fibra, amb aliments que no estimulin el moviment intestinal, utilitzant coccions suaus i amb poc greix. La tolerància als llegums és molt variable, per la qual cosa es recomana consumir-ne de tant en tant, optant sempre per llegums sense pela i passats pel passapuré. Si la tolerància és bona, també se’n poden consumir sense passar pel passapuré, però sempre ben mastegats i barrejats amb cereals (arròs, fideus…) o tubercles (patata).
Exemple de menú per planificar l’alimentació en cas d’ileostomia normofuncionant | |||||||||||||||
|
Restringint i/o moderant el consum d’aliments rics en fibra.
Aliments permesos i desaconsellats en l’alimentació baixa en fibra moderada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
És important conèixer els aliments que poden provocar obstruccions, diarrees, gasos o canviar el color de la femta per poder fer canvis d’una manera ràpida i millorar les diferents situacions.
Quan es porta una ostomia la ingesta de determinats aliments o canvis en la dieta poden comportar modificacions.
És important anar incorporant aliments i preparacions a poc a poc per valorar-ne el comportament i la tolerància. La tolerància individual a cada aliment pot ser molt diferent. Els símptomes que ens poden indicar mala tolerància són: nàusees, vòmits, inflor de panxa o augment de la quantitat de deposicions per l’ostomia amb textura líquida.
Una bona alternativa és utilitzar un diari d’aliments.
Situacions i aliments per tenir en compte quan es porta una ostomia | ||||||||||||||||||
|