És un símptoma comú durant el tractament oncològic. Es caracteritza per les deposicions poc freqüents (inferior a tres vegades per setmana) o la dificultat per evacuar, que es manifesta durant diverses setmanes o més.
Les causes més freqüents són els canvis en la dieta, com la disminució de la ingesta de líquids i/o aliments rics en fibra, la disminució o la falta d’exercici físic i el subministrament de determinats fàrmacs, propis del tractament. Tot això pot disminuir els moviments intestinals, cosa que afavoreix que la femta no absorbeixi aigua i es torni seca i dura. L’evacuació es dificultarà i soldrà anar acompanyada de dolor i molèsties.
Si no hi ha nàusees, es pot afegir una cullerada d’oli d’oliva verge a l’aigua i seguidament una peça de fruita, com un kiwi o una taronja.
Diàriament, i si és possible a la mateixa hora, és recomanable asseure’s al vàter, encara que en un primer moment no es facin deposicions.
Aliments per picar entre hores |
|
Com el codony, el plàtan, l’arròs blanc, el pa torrat, la poma cuita o la compota.
A excepció dels casos en què el tractament s’hagi vist acompanyat d’un augment de pes.
Caminar cada dia entre 20 i 30 minuts com a mínim. Si no és possible, mobilitzar l’intestí amb petits massatges rotatius a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.